El Pintor Visonari

En una mansió de les que el temps ha guarnit
s´ha trobat arraconat un quadre gegantí
molt a prop a un dit de pols en un manuscrit
una vella inspiració reviu el seu desig.

Quan el sol desfà els meus somnis cada matí
sento veus de mil colors brollant a dins de mi
com imperatius dictant el meu destí
visc encadenat als meus pinzells de dia i nit.

Jo he vist l´imatge del que algun dia serà
l´últim estatge del que avui se´n diu... ésser humà
Aviat serà a punt la tela on fa dies visc
i la meva activitat haurà escalat el cim
doncs no se m´acut res més, què més hi ha a afegir
quan ja tot esta explicat en mode d´art sublim.
Qui injectarà més calma en el mal de la humanitat
que el flascó de l´alba que sempre he guardat...
per necessitat!
Fe em mereix qui s´enfonsa
per pròpia voluntat
però l´home que neix sota el mar,
mereix rescat, mereix rescat!
Com més vell em faig més veig que tot té un sentit

però no és de l´estil de tot allò que a mi m´han dit
i ara que presento que m´arriba
la nit serà la meva obra mestra qui parli per mi...
per mi...
oh si...